I al Punt Avui el dia 01/02/2017: "El TSJC s'oposa a la planta de biomassa de Cassà"
Tomben la construcció d'una gran planta de biomassa a Cassà
El Tribunal Superior de Justícia declara nul·la la modificació del POUM que integrava 50.462 metres quadrats de sòl no urbanitzable d'especial protecció dins el polígon El Trust
Martí Santiago Cassà De La Selva 28.01.2017 | 06:53
La creació d´aquesta planta de biomassa en sòl rústic d´especial protecció fa gairebé dues dècades que genera polèmica. diari de girona
L'Associació Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera -representada pel lletrat David Garcia-Quintas- ha guanyat el pols al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i a l'Ajuntament de Cassà en aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) impedixi la construcció d'una planta incineradora de biomassa per generar electricitat de 50.462 metres quadrats. L'Ajuntament havia ampliat el sector industrial el Trust per permetre l'edificació d'aquesta infraestructura en sòl rústic protegit i la Comissió Territorial d'Urbanisme hi va donar el vistiplau limitant a 14.757 metres quadrats la superfície urbanitzable i autoritzant a que la resta de terreny s'usés com a zona d'emmagatzematge de combustible.
La sentència, dictada per la secció tercera de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC en data 21 de desembre de 2016, declara nul·la de ple dret la modificació del Pla d'ordenació urbanística (POUM) de Cassà que autoritzava la construcció d'aquesta planta en sòl no urbanitzable especialment protegit -el POUM de 2009 l'havia inclós a l'espai natural Serra de les Gavarres.
L'alt tribunal fa constar que existia la possibilitat d'autoritzar aquesta incineradora generadora d'electricitat en cas que «s'hagués d'ubicar necessàriament» en aquest espai però davant la pobresa dels arguments esgrimits per l'Ajuntament, «que en part semblen tòpics a l'ús», el TSJC troba fora de lloc haver de «sacrificar» terreny protegit. La sentència és especialment dura amb l'Ajuntament i li recrimina el fet que «més enllà de buscar l'opció més còmoda i beneficiosa per a l'empresa explotadora de la planta EnerfustXXI» no hagi aportat cap raó que permeti justificar la necessitat d'ubicar la planta en sòl de protecció especial.
El TSJC fonamenta la seva decisió en el fet que existia una alternativa a la construcció de la planta de biomassa que passava per deixar-la aixecar al sector de Ca l'Adrià, el qual està integrat per sòl industrial. L'Ajuntament va descartar situar-la allà «per no perjudicar usos residencials, hotelers i de restauració», «per l'expressament qualificat com a 'sever impacte paisatgístic'» i per trobar-se allunyada de la subestació elèctrica.
La dèbil argumentació de l'Ajuntament per evitar autoritzar la construcció de la planta en terreny industrial (Ca l'Adrià) i sí en terreny protegit (el Trust) ha sigut severament criticada pel tribunal fins al punt de preguntar-se irònicament «per quin moitu va crear [l'Ajuntament de Cassà] un sector industrial en aquell lloc [Ca l'Adrià]» si era tan important mantenir l'statu quo residencial, hoteler i de restauració d'aquell sector.
Per art de màgia
Per més que la Comissió Territorial d'Urbanisme autoritzés la modificació del POUM de Cassà per adaptar la normativa a les necessitats de l'empresa que volia crear la planta de biomassa, el tribunalconsidera que es tracta d'una maniobra estranya que ha de declarar-se nul·la. En primer lloc, perqué «cap dada objectiva» explica com, sense cap tipus de transició, un terreny no urbanitzable passi a ser urbanitzable «de la nit al dia»; i en segon terme perqué havia de ser el Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Ajuntament de Cassà els que acreditessin la necessitat imprescindible d'aquest canvi normatiu que suposa una «devaluació» del sòl protegit.
La sentència dóna a entendre que l'Ajuntament va tractar de canviar els usos del terreny forçant l'ampliació del polígon consolidat El Trust en direcció als 50.462 metres quadrats que necessitava Enerfust XXI per aixecar la seva planta. I això perqué «tampoc s'ha provat que els serveis existents fins a la data en l'esmentat polígon, fossin suficients per satisfer els requeriments derivats de l'ampliació de sòl urbanitzable».
L'alt tribunal finalitza els fonaments de la sentència indicant que la modificació del POUM «hauria d'haver merescut una valoració negativa per part del Departament de Territori i Sostenibilitat» d'acord al Text refós de la Llei d'Urbanisme.
Batalla des de 2010
Encara que de la construcció de la planta de biomassa amb incineradora se'n parla des de 2008, no va ser fins mitjan 2010 que l'oposició veinal es va organitzar a través de l'Associació Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera per evitar la materialització del projecte. Més enllà de la ubicació de la infraestructura en una zona de protecció especial, la plataforma també considerava injustificada la modificació del POUM per haver-se fet a instàncies d'una empresa privada i perquè l'activitat afectaria la riera Cagarella i trencaria un espai que també és un connector ecològic. No obstant això, el TSJC únicament ha tingut en compte la qüestió del sòl no urbanitzable d'especial protecció per dictar la seva resolució.
La sentència no és ferma i tant l'Ajuntament de Cassà com el Departament de Territori i Sostenibilitat poden presentar un recurs de cassació.
