dimecres, 1 de febrer del 2017

Finalment el TSJC ens ha donat la raó!

Notícia apareguda al Diari de Girona el dia 28/01/2017: "Tomben la construcció d'una gran planta de biomassa a Cassà"

I al Punt Avui el dia 01/02/2017: "El TSJC s'oposa a la planta de biomassa de Cassà"

Tomben la construcció d'una gran planta de biomassa a Cassà

El Tribunal Superior de Justícia declara nul·la la modificació del POUM que integrava 50.462 metres quadrats de sòl no urbanitzable d'especial protecció dins el polígon El Trust

28.01.2017 | 06:53
La creació d´aquesta planta de biomassa en sòl rústic d´especial protecció fa gairebé dues dècades que genera polèmica. 
L'Associació Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera -representada pel lletrat David Garcia-Quintas- ha guanyat el pols al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i a l'Ajuntament de Cassà en aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) impedixi la construcció d'una planta incineradora de biomassa per generar electricitat de 50.462 metres quadrats. L'Ajuntament havia ampliat el sector industrial el Trust per permetre l'edificació d'aquesta infraestructura en sòl rústic protegit i la Comissió Territorial d'Urbanisme hi va donar el vistiplau limitant a 14.757 metres quadrats la superfície urbanitzable i autoritzant a que la resta de terreny s'usés com a zona d'emmagatzematge de combustible.
La sentència, dictada per la secció tercera de la sala del Contenciós Administratiu del TSJC en data 21 de desembre de 2016, declara nul·la de ple dret la modificació del Pla d'ordenació urbanística (POUM) de Cassà que autoritzava la construcció d'aquesta planta en sòl no urbanitzable especialment protegit -el POUM de 2009 l'havia inclós a l'espai natural Serra de les Gavarres.
L'alt tribunal fa constar que existia la possibilitat d'autoritzar aquesta incineradora generadora d'electricitat en cas que «s'hagués d'ubicar necessàriament» en aquest espai però davant la pobresa dels arguments esgrimits per l'Ajuntament, «que en part semblen tòpics a l'ús», el TSJC troba fora de lloc haver de «sacrificar» terreny protegit. La sentència és especialment dura amb l'Ajuntament i li recrimina el fet que «més enllà de buscar l'opció més còmoda i beneficiosa per a l'empresa explotadora de la planta EnerfustXXI» no hagi aportat cap raó que permeti justificar la necessitat d'ubicar la planta en sòl de protecció especial.
El TSJC fonamenta la seva decisió en el fet que existia una alternativa a la construcció de la planta de biomassa que passava per deixar-la aixecar al sector de Ca l'Adrià, el qual està integrat per sòl industrial. L'Ajuntament va descartar situar-la allà «per no perjudicar usos residencials, hotelers i de restauració», «per l'expressament qualificat com a 'sever impacte paisatgístic'» i per trobar-se allunyada de la subestació elèctrica.
La dèbil argumentació de l'Ajuntament per evitar autoritzar la construcció de la planta en terreny industrial (Ca l'Adrià) i sí en terreny protegit (el Trust) ha sigut severament criticada pel tribunal fins al punt de preguntar-se irònicament «per quin moitu va crear [l'Ajuntament de Cassà] un sector industrial en aquell lloc [Ca l'Adrià]» si era tan important mantenir l'statu quo residencial, hoteler i de restauració d'aquell sector.

Per art de màgia

Per més que la Comissió Territorial d'Urbanisme autoritzés la modificació del POUM de Cassà per adaptar la normativa a les necessitats de l'empresa que volia crear la planta de biomassa, el tribunalconsidera que es tracta d'una maniobra estranya que ha de declarar-se nul·la. En primer lloc, perqué «cap dada objectiva» explica com, sense cap tipus de transició, un terreny no urbanitzable passi a ser urbanitzable «de la nit al dia»; i en segon terme perqué havia de ser el Departament de Territori i Sostenibilitat i l'Ajuntament de Cassà els que acreditessin la necessitat imprescindible d'aquest canvi normatiu que suposa una «devaluació» del sòl protegit.
La sentència dóna a entendre que l'Ajuntament va tractar de canviar els usos del terreny forçant l'ampliació del polígon consolidat El Trust en direcció als 50.462 metres quadrats que necessitava Enerfust XXI per aixecar la seva planta. I això perqué «tampoc s'ha provat que els serveis existents fins a la data en l'esmentat polígon, fossin suficients per satisfer els requeriments derivats de l'ampliació de sòl urbanitzable».
L'alt tribunal finalitza els fonaments de la sentència indicant que la modificació del POUM «hauria d'haver merescut una valoració negativa per part del Departament de Territori i Sostenibilitat» d'acord al Text refós de la Llei d'Urbanisme.

Batalla des de 2010

Encara que de la construcció de la planta de biomassa amb incineradora se'n parla des de 2008, no va ser fins mitjan 2010 que l'oposició veinal es va organitzar a través de l'Associació Plataforma Antiincineradora Cassà-Llagostera per evitar la materialització del projecte. Més enllà de la ubicació de la infraestructura en una zona de protecció especial, la plataforma també considerava injustificada la modificació del POUM per haver-se fet a instàncies d'una empresa privada i perquè l'activitat afectaria la riera Cagarella i trencaria un espai que també és un connector ecològic. No obstant això, el TSJC únicament ha tingut en compte la qüestió del sòl no urbanitzable d'especial protecció per dictar la seva resolució.
La sentència no és ferma i tant l'Ajuntament de Cassà com el Departament de Territori i Sostenibilitat poden presentar un recurs de cassació.

dilluns, 18 de juny del 2012

Us informem de les darreres notícies relacionades amb la planta de biomassa:

Notícia apareguda al diari El Punt: "Cassà ultima el canvi del pla general per a la biomassa"

Resum de les Jornades a Tàrrega:
A Tàrrega les conselleries de Territori i Sostenibilitat i d'Agricultura han organitzat una jornada per promoure especialment les incineradores de biomassa per a la producció d'electricitat, especialment la del pla d'Urgell i les Garrigues. Entre altres propostes i atenent la falta de disponibilitat de biomassa, el representant del departament d'Agricultura, el Sr. Joaquim Rodríguez, ha expressat que el seu departament està preparant un decret a petició dels propietaris forestals privats agrupats en el Consorci Forestal de Catalunya, la declaració de les muntanyes naturals com a cultius energètics, per tal que siguin primats i es disposi de més biomassa per a les plantes previstes. Aquesta proposta hipotecaria la conservació dels nostres boscos i abocarà a la ruïna el sector de transformació de la fusta en no poder competir. Hi han participat membres de diferens plataformes catalanes contràries a la incineració de la biomassa dels que hem fet sentir la queixa de la societat afectada, i alhora hem fet lliurament a l'administració d'una presentació tècnica de l'investigador de la UB i del CREAF el Dr. Carlos Gracia, que amb els seus estudis ha conclòs que produir electricitat amb biomassa és del tot inviable tècnicament, econòmicament i ambientalment en tractar els nostres boscos de poc productius, i generar gran quantitat d'impactes ambientals.
Entre altres aspectes les plataformes demanem:
Que es paralitzin tots els projectes presentats a tramitació administrativa per:
a- La seva inviabilitat tècnica de funcionar amb biomassa forestal per la falta de reserves, per ser els nostres boscos de baixa productivitat, igual que les previstes amb cultius energètics, pels alts costos i ocupació de conrreus agrícoles alimentaris.
b- Per produir només 1MW cal cremar unes 10.000tn de fusta al 20% d'humitat que el bosc representa inicialment tallar unes 14.000Tn de fusta verda. Per tenir l'eficiència energètica més baixa de la resta d'energies entre un 20% i un 30%.
c- Per reduir la disponibilitat de biomassa a la producció de calor, especialment de calderes de calefacció i aigua sanitària, amb alta eficiència entre un 80% i un 90%.
d- Per a ser productores molt importants de GEH (gasos d'efecte hivernacle); una tona de biomassa emet 1,8 tones de CO2 sense comptar les emissions indirectes. L'Agència europea del Medi Ambient s'ha manifestat contrària a què siguin considerades neutres les emissions de CO2 derivades de la incineració de la biomassa.

Per a més informació:

- Informe final de la 1a Trobada de Plataformes
- La biomassa com a font d'energia
- Manifest de les Plataformes
- La "biomata" a Catalunya de David Colell

diumenge, 29 de gener del 2012

Escalfament global del planeta: nou estudi de la NASA

Nou estudi de la NASA que mostra dades sobre l'escalfament global del planeta des del 1880 fins el 2011.




Si voleu llegir l'article original, el trobareu aquí.

dijous, 17 de març del 2011

Urbanisme suspèn la planta de biomassa de Cassà

Finalment la comissió d'Urbanisme de Girona s'ha pronunciat sobre el projecte de la Planta de Biomassa prevista a Cassà i corrobora el que veníem dient des de la Plataforma.

Podeu llegir la notícia aquí.

Des de la Plataforma antiincineradora volem donar-vos les gràcies a tots aquells qui heu col·laborat en aquesta tasca i aquells qui ens heu donat suport. Gràcies!

dijous, 18 de novembre del 2010

La Planta de biomassa a Llagostera TV

Televisió de Llagostera es va fer ressò de la planta de biomassa en un reportatge que podeu veure aquí.

dimarts, 16 de novembre del 2010

La Plataforma presenta les al·legacions medi ambientals

Ahir dilluns 15 de novembre, la Plataforma antiincineradora Cassà-Llagostera va presentar les al·legacions medi ambientals sobre el projecte de la planta incineradora de biomassa.
Podeu trobar el text de les al·legacions aquí.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Què és la biomassa?

Font: web de Manel Debés

La biomassa són restes orgàniques tant animals o vegetals que un cop assecades poden utilitzar-se com a font d’energia.

Classes de biomassa:

- Extreta de l'ecosistema (boscos): és principalment obtinguda de la tala d’arbres, d'un diàmetre mínim de 10 cm, és el sistema més antic que els humans han utilitzat per escalfar-se i cuinar; actualment és l’energia més utilitzada als països menys desenvolupats. Una mala gestió provoca desforestació i gran impacte ambiental.
- Conreus energètics: es tracta de plantar conreus per produir energia mitjançant la combustió (cremar, incinerar o piròlisi) o fermentació. Els conreus poden ser arbres de creixement ràpid com l’eucaliptus o arbres modificats genèticament i també alguns cereals. D’aquesta manera ocupem terres de conreu destinades a l’alimentació, per produir biocultius, també dits conreus energètics.
- Excedentària: és la biomassa que no s’aprofita en les indústries de la fusta, alimentàries i agro-ramaderes. Restes de fusta o serradures, palla, pinyols i restes càrniques.
- Residuals: és la part que no té cap valor comercial i acostuma anar als abocadors o que ben gestionada pot convertir-se en matèria orgànica per aplicar als camps com aportació de nutrients pels conreus i substituir els fertilitzants químics. Inclou restes forestals, excrements ramaders, residus sòlids urbans, fangs de les depuradores d’aigües residuals entre altres.

Com s’utilitza la biomassa:
La biomassa s’utilitza com a matèria prima en processos:
- termoquímics com són la combustió o incineració, gasificació i piròlisi. En aquests processos s’emeten CO2, SO2, òxid nitrós, metà i cendres, tots contaminants amb efecte hivernacle, i micropartícules.
- bioquímics com són la fermentació alcohòlica (producció d’alcohol) es genera CO2 i fibres, el compostatge produeix matèria orgànica aprofitable com a condicionador del sòl i una fracció líquida en gran contingut de nutrients que també es pot reusar com a fertilitzant.

Avantatges: econòmica si s’utilitza a prop d’on es produeix com a llenya, pelets o estella forestal permet utilitzar-se en llars de foc, calderes privades o comunitàries (escoles, dispensaris, equipaments esportius). Renovable, sempre que replantem tants arbres com tallem i que tallem al ritme del creixement de la zona a explotar.

Inconvenients: No és una energia neta quan el seu ús es planteja per a la producció d’energia elèctrica, perquè és molt poc eficient i cal transportar moltes tones de biomassa fins la planta industrial amb uns costos elevats de transport. A part de l’emissió de moltes tones de CO2 i altres gasos efecte hivernacle sobre l’atmosfera i problemes de salut relacionats amb les partícules emeses per el procés de combustió. S’ha de tenir en compte si tallem més arbres que els que creixeran en un període determinat de temps acabarem per desforestar, com ja esta passant amb moltes zones del planeta i provocant danys ambientals greus i a vegades irreversibles.

dilluns, 4 d’octubre del 2010

La biomassa dels boscos gironins no és suficient per abastar les plantes previstes

Ens han fet arribar aquesta notícia publicada al diari El Punt l'abril passat.

La biomassa dels boscos gironins no és suficient per abastar les plantes previstes

Un estudi aconsella potenciar les calderes domèstiques i d'equipaments com a font energètica alternativa

Alameda-Torrent, de Cassà, es dedica a valoritzar residus forestals per fer biomassa. Foto: O.M.

o hi ha prou biomassa per abastar tots els projectes que han aparegut els últims anys per construir plantes d'aprofitament de restes vegetals per generar energia. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi sobre la biomassa dels boscos gironins, encarregat pel CILMA. Segons el text, els boscos gironins generen unes 165.000 tones de biomassa aprofitable cada any, una quantitat molt allunyada de les 316.000 tones que es necessitarien si es posessin en marxa tots els projectes. L'estudi aconsella potenciar les calderes de biomassa domèstiques i equipaments municipals, i promoure el consum prop d'on s'ha d'anar a buscar.

Fa més d'un any la llevantada va arrasar centenars d'hectàrees del Ripollès i la Garrotxa. Ara ha estat la nevada el que ha fet el mateix, en zones més properes a la costa. Molta de la fusta caiguda es va embarcar cap a Itàlia, on la compraven plantes de biomassa per generar-ne energia, ja que a Catalunya encara no hi ha cap instal·lació d'aquesta mena. Aquesta serà una de les solucions on col·locar la fusta, però la crema està sent la resposta generalitzada per eliminar tots els desperfectes naturals ocasionats per la nevada.

Tot plegat demostra que si prosperés algun dels projectes de planta de biomassa, tindria material suficient per funcionar. De fet, l'estudi qualifica de «sorprenent» que a hores d'ara no hi hagi cap consumidor de biomassa per a usos energètics, vist el potencial dels boscos gironins, i veu «preocupant» que cap empresa hagi substituït la indústria paperera en l'ús d'aquest recurs. Però també alerta que ara mateix hi ha massa projectes sobre la taula i que amb la biomassa que es genera en un any normal no es podrien alimentar tots. De fet, amb una planta gran i unes poques de petites seria suficient per a tota la demarcació. L'estudi quantifica la biomassa disponible segons la procedència: de les 165.000 tones anuals, una mitjana de 127.000 vindrien del bosc; 9.500 provinents d'incendis forestals, i una estimació de 28.000 de residus de la indústria. La resta seria provinent de perímetres d'urbanitzacions, neteja de línies elèctriques, etc.

Calderes domèstiques

Entre les diverses possibilitats que ofereix la biomassa per a la generació d'energia s'ha estabilitzat un dels usos tradicionals, com ara el consum particular de llenya a llars i estufes, i després d'uns anys de descens. El que ha augmentat són les calderes, tant privades com d'equipaments públics, si bé no al ritme que seria ideal a causa de les fortes inversions inicials que s'han de fer, i també les despeses de gestió. En tot cas, considera que s'haurien de potenciar aquestes calderes de petita potència, d'entre 100 i 300 kW de mitjana, ja que són una eina eficient per lluitar contra el canvi climàtic i redueixen la dependència energètica exterior. Un dels seus grans punts a favor, però, és que ofereixen una sortida local a la biomassa del municipi. Finalment, una altra de les possibilitats recomanables que assenyala l'estudi són les xarxes de calor, que subministren calor a un conjunt d'edificis a través d'una xarxa pròpia. Aquesta possibilitat s'està estenent en noves urbanitzacions, però es reclama que també s'implanti en nuclis edificats.

LES DADES

ALT EMPORDÀ

Biomassa forestal aprofitable: 17.780 tones per any

Hectàrees de bosc: 48.727

BAIX EMPORDÀ

Biomassa forestal aprofitable: 9.000 tones per any

Hectàrees de bosc: 30.456

GARROTXA

Biomassa forestal aprofitable: 23.000 tones per any

Hectàrees de bosc: 55.465

GIRONÈS

Biomassa forestal aprofitable: 10.000 tones per any

Hectàrees de bosc: 32.780

PLA DE L'ESTANY

Biomassa forestal aprofitable: 5.580 tones per any

Hectàrees de bosc: 12.466

RIPOLLÈS

Biomassa forestal aprofitable: 23.000 tones per any

Hectàrees de bosc: 54.476

LA SELVA

Biomassa forestal aprofitable: 30.000 tones per any

Hectàrees: 74.898

CERDANYA

Biomassa forestal aprofitable: 9.000 tones per any

Hectàrees: 20.921

LA XIFRA

680.000
m³ a Catalunya.
Segons l'estudi, a Catalunya hi ha 680.000 m³ de biomassa forestal aprofitable cada any. La majoria prové dels residus de la indústria de primera transformació, mentre que la resta és biomassa forestal primària i provinent de llenyes i destinats a energia.

Projectes en marxa

L'estudi defineix els projectes previstos a les comarques gironines, amb les corresponent tones de biomassa que està previst que facin servir. Hi inclou el projecte de l'IDAE a Santa Coloma de Farners, i també els dos de les Gavarres, un a Sant Sadurní de l'Heura i un altre a Cassà de la Selva. També incorpora una planta de cogeneració del Pla de l'Estany, i una de biomassa que es vol fer al Montseny, a més de possibles projectes al Ripollès, Massanes i Sant Feliu de Buixalleu. Algunes, com ara la de Sant Sadurní de l'Heura i la de Massanes, a hores d'ara ja estan gairebé descartades, mentre que l'estudi no inclou la que es vol fer a Albons, i que ha aparegut recentment.

Salvació forestal

La biomassa és el clau roent on ara mateix s'agafa bona part del sector silvícola gironí per sobreviure, gairebé com una de les úniques possibles sortides, als milers de tones de fusta que s'acumulen als boscos. La competència d'altres zones d'Europa, amb fusta de més qualitat i amb menors costos per explotar-la, així com la pèrdua de pes de la fusta com a material per exemple de la construcció són alguns dels factors que fa anys que estan fent baixar l'activitat silvícola. Tot plegat ha generat en un progressiu abandonament del bosc i del moviment econòmic que genera, i l'aprofitament energètic és l'ús més factible ara mateix, segons han reconegut les mateixes associacions de propietaris forestals.


Font: http://avui.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/161702-la-biomassa-dels-boscos-gironins-no-es-suficient-per-abastar-les-plantes-previstes.html

dijous, 30 de setembre del 2010

La Plataforma a Ràdio Cassà

Dissabte dia 25 de setembre, dos representants de la Plataforma van acudir a Ràdio Cassà al programa Cassà al dia per parlar de la situació del projecte de la Planta incineradora de biomassa.

Ho podeu escoltar aquí:


diumenge, 26 de setembre del 2010

La contaminació de l'aire de les ciutats causa el triple de morts que els accidents de trànsit

Tal com la Plataforma venia dient, l'augment de les partícules en suspensió juntament amb els gasos de combustió (sobretot els òxids de nitrogen) són els causants de l'augment de malalts amb problemes respiratoris, al·lèrgies i fins i tot, del càncer de pulmó.

Podeu llegir aquesta notícia publicada a La Vanguardia del dimarts 21 de setembre:

La contaminación del aire de las ciudades causa el triple de muertes que los accidentes de tráfico

divendres, 24 de setembre del 2010

El dèficit tarifari de l'energia es deu a les renovables

Un fragment interessant sobre el perquè de l'augment de les tarifes elèctriques emès al programa El matí de Catalunya Ràdio amb Manuel Fuentes conversant amb Antoni Taüll (membre de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials).
Sembla ser que les energies regulades, és a dir, les renovables surten molt cares i entre tots hem de pagar el dèficit que generen.


I a continuació, un fragment de la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio del mateix dijous 23 de setembre de 2010, amb Ferran Espada, Àlex Salmon, Milagros Pérez Oliva i Enric Hernández on tracten del tema de l'increment de les tarifes elèctriques.

dissabte, 18 de setembre del 2010

Un conte sobre la biomassa

Un veí ens fa arribar el següent conte:


Es troben Déu i Sant Francesc.

Déu li diu: escolta Sant Francesc, què ha passat amb els boscos de la Mediterrània, que us vaig deixar plens de diversitat i recursos? Només veig quadrats verds.

Sant Francesc li diu: Senyor omnipotent són els Nous Boscatans. No els hi agradaven els boscos variats no donaven calers des de que van trobar petroli, ja no valen per res.

Déu li diu a Sant Francesc: com potser, si fa 80 anys els hi donaven aliment, fusta i suro per les seves indústries, vivien dignament.

Sant Francesc li diu: si us plau Senyor omnipotent prengui seient, els Nous Boscatans han decidit tornar a fer diners a base de la biomassa.

Déu li pregunta a Sant Francesc: Què?! BIOMASSA?

Si Senyor- diu Sant Francesc. És un nou producte considerat renovable perquè es pot plantar com a conreu forestal, perè no és energia neta perquè quan es crema produeix gasos d'efecte hivernacle que incrementen el canvi climàtic i emeten partícules dolentes que respiraran.

- Sant Francesc, com es fa la biomassa?

- Senyor omnipotent no s'enfadi però es tallen arbres, es trituren, s'assequen i es cremen per fer.....

- Prou, Sant Francesc! No vull saber-ne res més! Aquests nous boscatans s'han begut l'enteniment! Si perden més biodiversitat estaran ben fotuts! Bé, Sant Pau a la porta del cel, ja sabrà què fer amb ells....

dimarts, 14 de setembre del 2010

La Toscana catalana està en perill

Uns veïns ens han fet arribar una carta enviada a l'escriptor Sr. Antoni Puigverd.

Benvolgut Antoni Puigvert,

Fa uns mesos vaig llegir a La Vanguardia un article de vostè en el que descrivia apassionadament les excel·lències del pla de la Selva; recordo vagament que en ressaltava l'equilibrada alternança de boscos i conreus de suaus pendents ondulades, encerclada a l'horitzó pel massís de les Gavarres, l'Ardenya, el Montseny, el Canigó i els Pirineus. I que tot plegat configura un paisatge harmoniós i gratificant per als sentits i un entorn acollidor per a viure-hi allunyat de les aglomeracions de la costa; a més, per exalçar-la, afegia que per a vostè era la Toscana de Catalunya.

Personalment, he pogut constatar que aquesta opinió és compartida per totes les persones que coneixem i gaudim d'aquesta contrada.

Doncs bé, precisament en aquest territori meravellós, concretament en el terme municipal de Cassà de la Selva, s’està a punt d’aprovar la instal·lació de la primera planta incineradora de biomassa a Catalunya, una mena de central tèrmica per produir energia.

Sembla ser que tot projecte que voleia l’estàndard de protegir el medi ambient té una mena de llicència sagrada per a tot i per part de tothom, fins al punt de permetre la ubicació de l'esmentada incineradora en el límit d’un Espai que és considerat d’Interés Natural i protegit sota l’epígraf o categoria de EIN de les Gavarres.

No és necessari ser un gran entès per adonar-se’n que, en aquesta ubicació, el potencial beneficiós per al medi ambient que abanderen els promotors de l’esmentat projecte, no pot compensar el potencial destructiu de la propia instal·lació: pols, sorolls, fums i partícules, contaminació tèrmica, pudors, emissions gasoses… que a l’hivern restaran captivades hores i dies dins les boires que sovintegen en aquesta terra baixa pel fenòmen anomenat “inversió tèrmica”.

Pensem que els filtres i equips correctors de la incineradora, sempre i quan funcionin correctament, la qual cosa ningú ho pot garantir que sigui així les 24 hores al dia durant els 330 dies a l’any, podrà pal·liar part de la contaminació però no eliminar-la.

A més, a l’article publicat el passat 6 d’Agost, apartat Medi Ambient del suplement Girona de La Vanguardia, es fa saber que la instal·lació també proporcionarà 14 llocs de treball; però s’han oblidat de comunicar quants en destruirà, doncs es pot preveure que els hotels i cases rurals familiars de l’entorn no podran seguir treballant i hauran de tancar portes.

Doncs, qui anirà a passar les vacances prop d’una xemeneia de 24 metres d’alçada, sentint el brunzit constant dels motors i respirant l’aire ple de partícules en suspensió de vés a saber quins materials? D’entrada diuen que només serà per incinerar fusta del bosc, però qui pot garantir que realment serà així? Qui es posarà a controlar el tipus de material que portarà cada camió que entrarà a la planta incineradora?

Els de l’Ajuntament de Cassà treuen importància a aquest fet dient que ja se sap, que sempre hi haurà algú perjudicat; però en aquest cas, a més de la degradació del medi, els canvis en el microclima local, l’impacte ambiental, els problemes de salut a la població de Cassà i Llagostera, els perjudicis dels negocis familiars i rurals…, en el límit de l'EIN de les Gavarres, els perjudicats serem tots!

Volem apuntar també que en aquests primers dies reivindicatius hem constatat el desconeixement de les excel·lències d’aquest territori per part de les persones responsables del projecte i per tant una certa indiferència o menyspreu d’aquest entorn com si fos un territori de segona categoria en el que hi cap tot el que no hi cap a l’Alt o Baix Empordà.

Es desconeix o no es té present que a las Gavarres hi ha un EIN i si se’n té coneixement de la seva existència no hi és la curiositat per comprovar i gaudir personalment de les raons que la justifiquen, i, per tant, ni es planteja l’oportunitat d’avaluar els aspectes negatius de la instal·lació, com si en aquest territori no hi fes falta; és a dir, hem constatat certa insensibilitat per aquells indrets que no tenen l’etiqueta de la moda proporcionada pel renom dels estadants i publicitada pels interessos de les immobiliàries.

Així és que el motiu d’aquesta carta és demanar-li, si ho creu oportú, la seva col·laboració per recordar o donar a conèixer les excel·lències d’aquest entorn i donar ressò de la desencertada ubicació d’aquest projecte en els mitjans de comunicacions.

Tampoc estaria de més recordar que els elements contaminants que circulen per l’aire no distingeixen els límits de la zona protegida de la que no ho és; la qual cosa anihila el sentit de l’exhaustiva, rigorosa i profusa legislació vigent per preservar el medi ambient en el propi EIN i en aquesta zona i en certa manera ridiculitza els esforços que l’Administració està fent envers aquest objetiu.

En benefici dels estadants i de l’interès general del territori, cal intentar aturar una atzagaiada evitable. I sobretot, cal evitar que aquest començ de denominar aquesta zona com la Toscana de Catalunya, s’esvaeixi i sigui substituida per “la zona on hi ha la incineradora”.

Es pot trobar més informació en el blog: http://antiincineradoracassa.blogspot.com/

Agraeixo la seva atenció i quedo a la seva disposició per a qualsevol suggerència o proposta que pugui fer-nos al respecte.

Salutacions

dijous, 9 de setembre del 2010

La Plataforma presenta noves al·legacions sobre la planta incineradora de biomassa

Avui dijous 9 de setembre, la Plataforma antiincineradora Cassà-Llagostera ha presentat noves al·legacions sobre el projecte de la planta incineradora de biomassa dins el nou termini d'exposició pública.
Podeu trobar el text de les al·legacions aquí.

dimarts, 24 d’agost del 2010

Comentari sobre un article publicat a El Punt

Sobre aquest article publicat a el diari El Punt ahir dilluns 23 d'agost, ens han fet arribar aquest comentari:

Desplegament a les comarques gironines en pocs anys

No m’agrada el títol, perquè sembla que tingui to autoritari, tampoc no entenc que en una mateixa notícia s’inclogui el triatge de les deixalles i la producció d’energia per biomassa. Potser volen dir-nos que faran més infraestructures, que pel reciclatge i l’energia renovable (no neta), si que tenen calers. Mentrestant, pel que fa a les energies renovables netes, com la solar, es retallen els preus de compra de l'electricitat als productors.

Potser volen fer ressò de les plataformes que no estan d’acord amb projectes on la participació ciutadana es gairebé exclosa, en molts casos oblidada o mal interpretada.

Potser uns ciutadans són de primera amb tots els serveis i que volen les seves conseqüències (deixalles, fums i augment del tràfic) lluny de casa. Tanmateix altres ciutadans de segona han de tenir a prop les deixalles, fums i augment de tràfic.

Ara tant el ciutadans de primera com de segona tenen un problema comú: la concentració en augment de CO2 a l’atmosfera. Actualment 390,07 ppm actualitzat a mes de juliol. Per reduir-la cal disminuir el consum superflu, com ara són els embolcalls de totes menes (triatge de deixalles), reduir la desforestació i no incinerar arbres (biomassa). Enrecordeu-vos de les famoses 3R: reciclar, reutilitzar i reduir. Però com estan les coses cal afegir seriosament el REFUSAR.

Refusar la bossa de plàstic, però també refusar els desplegaments poc clars.

divendres, 20 d’agost del 2010

La biomassa dels boscos gironins no és suficient per abastir les plantes de biomassa previstes

Tal i com venia manifestant l'Associació de Defensa Forestal de la Catalunya Central i confirmant-se més tard en un estudi publicat pel Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), la biomassa present en els boscos gironins no és suficient per abastir totes les plantes de biomassa projectades.
Una de les conclusions de l'estudi sobre la biomassa dels boscos gironins encarregat pel CILMA conclou que no hi ha prou biomassa per abastir tots els projectes que han aparegut en els últims anys per construir plantes d'aprofitament de biomassa forestal per generar energia. Segons aquest estudi, els boscos gironins generen unes 165.000 tones de biomassa aprofitables cada any, una quantitat molt inferior a les 316.000 tones que es necessiten per abastir totes les plantes de biomassa projectades. L'estudi aconsella potenciar les calderes de biomassa domèstiques i d'equipaments municipals.

dijous, 19 d’agost del 2010

El projecte de la incineradora de biomassa a exposició pública

Degut a un error de procediment, s'ha tornat a repetir el procés d'exposició pública del Projecte de la Planta incineradora de biomassa. Així doncs, tots aquells qui ho desitgeu poder apropar-vos a l'Ajuntament per llegir el projecte fins el dia 12 de setembre. Temps durant el qual es podrà presentar qualsevol al·legació referent a aquest projecte.

dijous, 29 de juliol del 2010

La Plataforma a Cassà Digital i a AraGirona.cat

Ja fa uns dies que la Plataforma va enviar un escrit a Cassà Digital, que podeu llegir seguint el següent enllaç: Cassà Digital.

I també, el passat dissabte 24 va sorgir la següent notícia a AraGirona.cat:
http://www.aragirona.cat/noticia/21387/neix-una-plataforma-contra-la-construccio-duna-incineradora-de-biomassa-a-cassa-de-la-selv

dimecres, 28 de juliol del 2010

Sabeu què significa el número 350?

La Plataforma antiincineradora de Cassà-Llagostera m’ha demanat que us escrigui sobre el tema del CO2. És per això que cal parlar d’aquest número, que no cal oblidar el 350.
Cal saber que la concentració de CO2 a l’atmosfera es quantifica en parts per milió (ppm). Doncs 350 ppm és el número més important perquè reconeguts científics com James Hansen de la NASA diuen que és el límit en el qual ens hem de mantenir per evitar que el planeta Terra pateixi canvis irreversibles.

Current chart and data for atmospheric CO2

I ara la pregunta del milió: sabeu quina és la concentració actual? Doncs bé, alguns heu encertat 392,04 ppm. Per tant, cal reduir 42,04 ppm urgentment. Com podem fer-ho? Canviant i fent petits gestos, que molta gent ja fa. Per exemple: reusar, estalviar energia i signar el manifest de la Plataforma. Encara que per molts us sembli la ‘Cultura del NO al meu pati’. Cal informar-se àmpliament, fer-se preguntes i prendre decisions personals.
Com a veïna de Llagostera m’he informat sobre la generació d’energia elèctrica mitjançant la combustió d’estella forestal o biomassa. També vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la reunió informativa a la Sala de Plens de Llagostera esperant respostes dels tècnics a algunes de les meves preguntes i no vaig obtenir cap dada sobre les pp m de CO2 que aquesta planta emetrà a l’atmosfera. Només que aquesta xifra és neutra, i la meva decisió ha sigut signar el manifest. I si encara us interessa el tema us explicaré el perquè.
Un dels avantatges que els tècnics i promotors del projecte ens diuen és que contribueix a millorar el canvi climàtic, perquè les emissions de CO2 són neutres, ja que només pensen cremar estella forestal. Es basen en el famós cicle de carboni i en algunes de les seves interpretacions que no ens podem permetre. Així, ens diuen que el CO2 que els boscos han utilitzat per créixer a través del procés de la fotosíntesi, un cop els tallem, triturem en forma d’estella forestal i cremem, el CO2 torna a l’atmosfera; per tant són neutres, perquè tant que entra, tant que surt. Però jo que sóc tossuda i transparent com una dona d’aigua, us diré que això és només parcialment veritat i que hi ha altra veritat. I és la següent: si no cremem aquesta biomassa i deixem que es converteixi naturalment en matèria orgànica, el CO2 continuarà a terra atrapat i no emetrem més ppm de CO2 i per tant estarem ajudant a reduir la concentració a 350 ppm, número que volem aconseguir per no arriscar massa. Ja no parlem del CO2 extra que produiran les diverses màquines en la neteja de sotabosc i tala d’arbres, el transport d’aquestes matèries primes a la planta i la trituració per convertir-ho en estella forestal.
L’altre avantatge és reduir el risc d’incendis forestals a Les Gavarres i altres boscos de la zona. D’aquesta manera donar sortida i valor forestal als productes que han perdut tot l' interès econòmic en els darrers 50 anys. Sempre he sentit a dir, que per apagar els incendis cal fer-ho a l'hivern, a base de constància i amb un pla determinat, el qual no existeix a l’actualitat.
Potser, el gran propietari en tregui algun benefici, subvenció o ajuda, però la majoria de petits i mitjans propietaris ja estan acostumats que per netejar bosc, o bé ho fan ells per amor a l’art, o bé l’empresa que retira els arbres no paga res per la fusta a canvi de la feina. Hi ha millors sistemes de gestió forestal com són l’aclarida parcial i el valor afegit de la ramaderia que es menja el sotabosc i controla la càrrega forestal. Ara que les escoles de pastors estan de moda potser cal donar feina a qui estigui interessat en el tema i subvencionar futur, i no passat. El Protocol de Kyoto ja ens emplaçava el 1997 a reduir i deixar d’emetre emissions degudes a la crema de boscos i l’incineració en totes les seves facetes, era el segle passat. Encara que no ho sembli, ja s’ha passat una dècada del segle XXI. I cal prendre decisions, el Planeta Terra no ens espera, ell continuarà girant al voltant del sol.

Nota: si esteu interessats en més informació sobre el CO2, aquí teniu dos enllaços interessants:
www.350.org
www.co2now.org