Ho podeu escoltar aquí:
dijous, 30 de setembre del 2010
La Plataforma a Ràdio Cassà
Dissabte dia 25 de setembre, dos representants de la Plataforma van acudir a Ràdio Cassà al programa Cassà al dia per parlar de la situació del projecte de la Planta incineradora de biomassa.
Ho podeu escoltar aquí:
Ho podeu escoltar aquí:
diumenge, 26 de setembre del 2010
La contaminació de l'aire de les ciutats causa el triple de morts que els accidents de trànsit
Tal com la Plataforma venia dient, l'augment de les partícules en suspensió juntament amb els gasos de combustió (sobretot els òxids de nitrogen) són els causants de l'augment de malalts amb problemes respiratoris, al·lèrgies i fins i tot, del càncer de pulmó.
Podeu llegir aquesta notícia publicada a La Vanguardia del dimarts 21 de setembre:
La contaminación del aire de las ciudades causa el triple de muertes que los accidentes de tráfico
Podeu llegir aquesta notícia publicada a La Vanguardia del dimarts 21 de setembre:
La contaminación del aire de las ciudades causa el triple de muertes que los accidentes de tráfico
divendres, 24 de setembre del 2010
El dèficit tarifari de l'energia es deu a les renovables
Un fragment interessant sobre el perquè de l'augment de les tarifes elèctriques emès al programa El matí de Catalunya Ràdio amb Manuel Fuentes conversant amb Antoni Taüll (membre de la comissió d'energia del Col·legi d'Enginyers Industrials).
Sembla ser que les energies regulades, és a dir, les renovables surten molt cares i entre tots hem de pagar el dèficit que generen.
I a continuació, un fragment de la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio del mateix dijous 23 de setembre de 2010, amb Ferran Espada, Àlex Salmon, Milagros Pérez Oliva i Enric Hernández on tracten del tema de l'increment de les tarifes elèctriques.
Sembla ser que les energies regulades, és a dir, les renovables surten molt cares i entre tots hem de pagar el dèficit que generen.
I a continuació, un fragment de la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio del mateix dijous 23 de setembre de 2010, amb Ferran Espada, Àlex Salmon, Milagros Pérez Oliva i Enric Hernández on tracten del tema de l'increment de les tarifes elèctriques.
dissabte, 18 de setembre del 2010
Un conte sobre la biomassa
Un veí ens fa arribar el següent conte:
Es troben Déu i Sant Francesc.
Déu li diu: escolta Sant Francesc, què ha passat amb els boscos de la Mediterrània, que us vaig deixar plens de diversitat i recursos? Només veig quadrats verds.
Sant Francesc li diu: Senyor omnipotent són els Nous Boscatans. No els hi agradaven els boscos variats no donaven calers des de que van trobar petroli, ja no valen per res.
Déu li diu a Sant Francesc: com potser, si fa 80 anys els hi donaven aliment, fusta i suro per les seves indústries, vivien dignament.
Sant Francesc li diu: si us plau Senyor omnipotent prengui seient, els Nous Boscatans han decidit tornar a fer diners a base de la biomassa.
Déu li pregunta a Sant Francesc: Què?! BIOMASSA?
Si Senyor- diu Sant Francesc. És un nou producte considerat renovable perquè es pot plantar com a conreu forestal, perè no és energia neta perquè quan es crema produeix gasos d'efecte hivernacle que incrementen el canvi climàtic i emeten partícules dolentes que respiraran.
- Sant Francesc, com es fa la biomassa?
- Senyor omnipotent no s'enfadi però es tallen arbres, es trituren, s'assequen i es cremen per fer.....
- Prou, Sant Francesc! No vull saber-ne res més! Aquests nous boscatans s'han begut l'enteniment! Si perden més biodiversitat estaran ben fotuts! Bé, Sant Pau a la porta del cel, ja sabrà què fer amb ells....
Es troben Déu i Sant Francesc.
Déu li diu: escolta Sant Francesc, què ha passat amb els boscos de la Mediterrània, que us vaig deixar plens de diversitat i recursos? Només veig quadrats verds.
Sant Francesc li diu: Senyor omnipotent són els Nous Boscatans. No els hi agradaven els boscos variats no donaven calers des de que van trobar petroli, ja no valen per res.
Déu li diu a Sant Francesc: com potser, si fa 80 anys els hi donaven aliment, fusta i suro per les seves indústries, vivien dignament.
Sant Francesc li diu: si us plau Senyor omnipotent prengui seient, els Nous Boscatans han decidit tornar a fer diners a base de la biomassa.
Déu li pregunta a Sant Francesc: Què?! BIOMASSA?
Si Senyor- diu Sant Francesc. És un nou producte considerat renovable perquè es pot plantar com a conreu forestal, perè no és energia neta perquè quan es crema produeix gasos d'efecte hivernacle que incrementen el canvi climàtic i emeten partícules dolentes que respiraran.
- Sant Francesc, com es fa la biomassa?
- Senyor omnipotent no s'enfadi però es tallen arbres, es trituren, s'assequen i es cremen per fer.....
- Prou, Sant Francesc! No vull saber-ne res més! Aquests nous boscatans s'han begut l'enteniment! Si perden més biodiversitat estaran ben fotuts! Bé, Sant Pau a la porta del cel, ja sabrà què fer amb ells....
dimarts, 14 de setembre del 2010
La Toscana catalana està en perill
Uns veïns ens han fet arribar una carta enviada a l'escriptor Sr. Antoni Puigverd.
Benvolgut Antoni Puigvert,
Fa uns mesos vaig llegir a La Vanguardia un article de vostè en el que descrivia apassionadament les excel·lències del pla de la Selva; recordo vagament que en ressaltava l'equilibrada alternança de boscos i conreus de suaus pendents ondulades, encerclada a l'horitzó pel massís de les Gavarres, l'Ardenya, el Montseny, el Canigó i els Pirineus. I que tot plegat configura un paisatge harmoniós i gratificant per als sentits i un entorn acollidor per a viure-hi allunyat de les aglomeracions de la costa; a més, per exalçar-la, afegia que per a vostè era la Toscana de Catalunya.
Personalment, he pogut constatar que aquesta opinió és compartida per totes les persones que coneixem i gaudim d'aquesta contrada.
Doncs bé, precisament en aquest territori meravellós, concretament en el terme municipal de Cassà de la Selva, s’està a punt d’aprovar la instal·lació de la primera planta incineradora de biomassa a Catalunya, una mena de central tèrmica per produir energia.
Sembla ser que tot projecte que voleia l’estàndard de protegir el medi ambient té una mena de llicència sagrada per a tot i per part de tothom, fins al punt de permetre la ubicació de l'esmentada incineradora en el límit d’un Espai que és considerat d’Interés Natural i protegit sota l’epígraf o categoria de EIN de les Gavarres.
No és necessari ser un gran entès per adonar-se’n que, en aquesta ubicació, el potencial beneficiós per al medi ambient que abanderen els promotors de l’esmentat projecte, no pot compensar el potencial destructiu de la propia instal·lació: pols, sorolls, fums i partícules, contaminació tèrmica, pudors, emissions gasoses… que a l’hivern restaran captivades hores i dies dins les boires que sovintegen en aquesta terra baixa pel fenòmen anomenat “inversió tèrmica”.
Pensem que els filtres i equips correctors de la incineradora, sempre i quan funcionin correctament, la qual cosa ningú ho pot garantir que sigui així les 24 hores al dia durant els 330 dies a l’any, podrà pal·liar part de la contaminació però no eliminar-la.
A més, a l’article publicat el passat 6 d’Agost, apartat Medi Ambient del suplement Girona de La Vanguardia, es fa saber que la instal·lació també proporcionarà 14 llocs de treball; però s’han oblidat de comunicar quants en destruirà, doncs es pot preveure que els hotels i cases rurals familiars de l’entorn no podran seguir treballant i hauran de tancar portes.
Doncs, qui anirà a passar les vacances prop d’una xemeneia de 24 metres d’alçada, sentint el brunzit constant dels motors i respirant l’aire ple de partícules en suspensió de vés a saber quins materials? D’entrada diuen que només serà per incinerar fusta del bosc, però qui pot garantir que realment serà així? Qui es posarà a controlar el tipus de material que portarà cada camió que entrarà a la planta incineradora?
Els de l’Ajuntament de Cassà treuen importància a aquest fet dient que ja se sap, que sempre hi haurà algú perjudicat; però en aquest cas, a més de la degradació del medi, els canvis en el microclima local, l’impacte ambiental, els problemes de salut a la població de Cassà i Llagostera, els perjudicis dels negocis familiars i rurals…, en el límit de l'EIN de les Gavarres, els perjudicats serem tots!
Volem apuntar també que en aquests primers dies reivindicatius hem constatat el desconeixement de les excel·lències d’aquest territori per part de les persones responsables del projecte i per tant una certa indiferència o menyspreu d’aquest entorn com si fos un territori de segona categoria en el que hi cap tot el que no hi cap a l’Alt o Baix Empordà.
Es desconeix o no es té present que a las Gavarres hi ha un EIN i si se’n té coneixement de la seva existència no hi és la curiositat per comprovar i gaudir personalment de les raons que la justifiquen, i, per tant, ni es planteja l’oportunitat d’avaluar els aspectes negatius de la instal·lació, com si en aquest territori no hi fes falta; és a dir, hem constatat certa insensibilitat per aquells indrets que no tenen l’etiqueta de la moda proporcionada pel renom dels estadants i publicitada pels interessos de les immobiliàries.
Així és que el motiu d’aquesta carta és demanar-li, si ho creu oportú, la seva col·laboració per recordar o donar a conèixer les excel·lències d’aquest entorn i donar ressò de la desencertada ubicació d’aquest projecte en els mitjans de comunicacions.
Tampoc estaria de més recordar que els elements contaminants que circulen per l’aire no distingeixen els límits de la zona protegida de la que no ho és; la qual cosa anihila el sentit de l’exhaustiva, rigorosa i profusa legislació vigent per preservar el medi ambient en el propi EIN i en aquesta zona i en certa manera ridiculitza els esforços que l’Administració està fent envers aquest objetiu.
En benefici dels estadants i de l’interès general del territori, cal intentar aturar una atzagaiada evitable. I sobretot, cal evitar que aquest començ de denominar aquesta zona com la Toscana de Catalunya, s’esvaeixi i sigui substituida per “la zona on hi ha la incineradora”.
Es pot trobar més informació en el blog: http://antiincineradoracassa.blogspot.com/
Agraeixo la seva atenció i quedo a la seva disposició per a qualsevol suggerència o proposta que pugui fer-nos al respecte.
Salutacions
Benvolgut Antoni Puigvert,
Fa uns mesos vaig llegir a La Vanguardia un article de vostè en el que descrivia apassionadament les excel·lències del pla de la Selva; recordo vagament que en ressaltava l'equilibrada alternança de boscos i conreus de suaus pendents ondulades, encerclada a l'horitzó pel massís de les Gavarres, l'Ardenya, el Montseny, el Canigó i els Pirineus. I que tot plegat configura un paisatge harmoniós i gratificant per als sentits i un entorn acollidor per a viure-hi allunyat de les aglomeracions de la costa; a més, per exalçar-la, afegia que per a vostè era la Toscana de Catalunya.
Personalment, he pogut constatar que aquesta opinió és compartida per totes les persones que coneixem i gaudim d'aquesta contrada.
Doncs bé, precisament en aquest territori meravellós, concretament en el terme municipal de Cassà de la Selva, s’està a punt d’aprovar la instal·lació de la primera planta incineradora de biomassa a Catalunya, una mena de central tèrmica per produir energia.
Sembla ser que tot projecte que voleia l’estàndard de protegir el medi ambient té una mena de llicència sagrada per a tot i per part de tothom, fins al punt de permetre la ubicació de l'esmentada incineradora en el límit d’un Espai que és considerat d’Interés Natural i protegit sota l’epígraf o categoria de EIN de les Gavarres.
No és necessari ser un gran entès per adonar-se’n que, en aquesta ubicació, el potencial beneficiós per al medi ambient que abanderen els promotors de l’esmentat projecte, no pot compensar el potencial destructiu de la propia instal·lació: pols, sorolls, fums i partícules, contaminació tèrmica, pudors, emissions gasoses… que a l’hivern restaran captivades hores i dies dins les boires que sovintegen en aquesta terra baixa pel fenòmen anomenat “inversió tèrmica”.
Pensem que els filtres i equips correctors de la incineradora, sempre i quan funcionin correctament, la qual cosa ningú ho pot garantir que sigui així les 24 hores al dia durant els 330 dies a l’any, podrà pal·liar part de la contaminació però no eliminar-la.
A més, a l’article publicat el passat 6 d’Agost, apartat Medi Ambient del suplement Girona de La Vanguardia, es fa saber que la instal·lació també proporcionarà 14 llocs de treball; però s’han oblidat de comunicar quants en destruirà, doncs es pot preveure que els hotels i cases rurals familiars de l’entorn no podran seguir treballant i hauran de tancar portes.
Doncs, qui anirà a passar les vacances prop d’una xemeneia de 24 metres d’alçada, sentint el brunzit constant dels motors i respirant l’aire ple de partícules en suspensió de vés a saber quins materials? D’entrada diuen que només serà per incinerar fusta del bosc, però qui pot garantir que realment serà així? Qui es posarà a controlar el tipus de material que portarà cada camió que entrarà a la planta incineradora?
Els de l’Ajuntament de Cassà treuen importància a aquest fet dient que ja se sap, que sempre hi haurà algú perjudicat; però en aquest cas, a més de la degradació del medi, els canvis en el microclima local, l’impacte ambiental, els problemes de salut a la població de Cassà i Llagostera, els perjudicis dels negocis familiars i rurals…, en el límit de l'EIN de les Gavarres, els perjudicats serem tots!
Volem apuntar també que en aquests primers dies reivindicatius hem constatat el desconeixement de les excel·lències d’aquest territori per part de les persones responsables del projecte i per tant una certa indiferència o menyspreu d’aquest entorn com si fos un territori de segona categoria en el que hi cap tot el que no hi cap a l’Alt o Baix Empordà.
Es desconeix o no es té present que a las Gavarres hi ha un EIN i si se’n té coneixement de la seva existència no hi és la curiositat per comprovar i gaudir personalment de les raons que la justifiquen, i, per tant, ni es planteja l’oportunitat d’avaluar els aspectes negatius de la instal·lació, com si en aquest territori no hi fes falta; és a dir, hem constatat certa insensibilitat per aquells indrets que no tenen l’etiqueta de la moda proporcionada pel renom dels estadants i publicitada pels interessos de les immobiliàries.
Així és que el motiu d’aquesta carta és demanar-li, si ho creu oportú, la seva col·laboració per recordar o donar a conèixer les excel·lències d’aquest entorn i donar ressò de la desencertada ubicació d’aquest projecte en els mitjans de comunicacions.
Tampoc estaria de més recordar que els elements contaminants que circulen per l’aire no distingeixen els límits de la zona protegida de la que no ho és; la qual cosa anihila el sentit de l’exhaustiva, rigorosa i profusa legislació vigent per preservar el medi ambient en el propi EIN i en aquesta zona i en certa manera ridiculitza els esforços que l’Administració està fent envers aquest objetiu.
En benefici dels estadants i de l’interès general del territori, cal intentar aturar una atzagaiada evitable. I sobretot, cal evitar que aquest començ de denominar aquesta zona com la Toscana de Catalunya, s’esvaeixi i sigui substituida per “la zona on hi ha la incineradora”.
Es pot trobar més informació en el blog: http://antiincineradoracassa.blogspot.com/
Agraeixo la seva atenció i quedo a la seva disposició per a qualsevol suggerència o proposta que pugui fer-nos al respecte.
Salutacions
dijous, 9 de setembre del 2010
La Plataforma presenta noves al·legacions sobre la planta incineradora de biomassa
Avui dijous 9 de setembre, la Plataforma antiincineradora Cassà-Llagostera ha presentat noves al·legacions sobre el projecte de la planta incineradora de biomassa dins el nou termini d'exposició pública.
Podeu trobar el text de les al·legacions aquí.
Podeu trobar el text de les al·legacions aquí.
diumenge, 5 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)