L'estudi defineix els projectes previstos a les comarques gironines, amb les corresponent tones de biomassa que està previst que facin servir. Hi inclou el projecte de l'IDAE a Santa Coloma de Farners, i també els dos de les Gavarres, un a Sant Sadurní de l'Heura i un altre a Cassà de la Selva. També incorpora una planta de cogeneració del Pla de l'Estany, i una de biomassa que es vol fer al Montseny, a més de possibles projectes al Ripollès, Massanes i Sant Feliu de Buixalleu. Algunes, com ara la de Sant Sadurní de l'Heura i la de Massanes, a hores d'ara ja estan gairebé descartades, mentre que l'estudi no inclou la que es vol fer a Albons, i que ha aparegut recentment.
dijous, 18 de novembre del 2010
La Planta de biomassa a Llagostera TV
dimarts, 16 de novembre del 2010
La Plataforma presenta les al·legacions medi ambientals
Podeu trobar el text de les al·legacions aquí.
dijous, 14 d’octubre del 2010
Què és la biomassa?
La biomassa són restes orgàniques tant animals o vegetals que un cop assecades poden utilitzar-se com a font d’energia.
Classes de biomassa:
- Extreta de l'ecosistema (boscos): és principalment obtinguda de la tala d’arbres, d'un diàmetre mínim de 10 cm, és el sistema més antic que els humans han utilitzat per escalfar-se i cuinar; actualment és l’energia més utilitzada als països menys desenvolupats. Una mala gestió provoca desforestació i gran impacte ambiental.
- Conreus energètics: es tracta de plantar conreus per produir energia mitjançant la combustió (cremar, incinerar o piròlisi) o fermentació. Els conreus poden ser arbres de creixement ràpid com l’eucaliptus o arbres modificats genèticament i també alguns cereals. D’aquesta manera ocupem terres de conreu destinades a l’alimentació, per produir biocultius, també dits conreus energètics.
- Excedentària: és la biomassa que no s’aprofita en les indústries de la fusta, alimentàries i agro-ramaderes. Restes de fusta o serradures, palla, pinyols i restes càrniques.
- Residuals: és la part que no té cap valor comercial i acostuma anar als abocadors o que ben gestionada pot convertir-se en matèria orgànica per aplicar als camps com aportació de nutrients pels conreus i substituir els fertilitzants químics. Inclou restes forestals, excrements ramaders, residus sòlids urbans, fangs de les depuradores d’aigües residuals entre altres.
Com s’utilitza la biomassa:
La biomassa s’utilitza com a matèria prima en processos:
- termoquímics com són la combustió o incineració, gasificació i piròlisi. En aquests processos s’emeten CO2, SO2, òxid nitrós, metà i cendres, tots contaminants amb efecte hivernacle, i micropartícules.
- bioquímics com són la fermentació alcohòlica (producció d’alcohol) es genera CO2 i fibres, el compostatge produeix matèria orgànica aprofitable com a condicionador del sòl i una fracció líquida en gran contingut de nutrients que també es pot reusar com a fertilitzant.
Avantatges: econòmica si s’utilitza a prop d’on es produeix com a llenya, pelets o estella forestal permet utilitzar-se en llars de foc, calderes privades o comunitàries (escoles, dispensaris, equipaments esportius). Renovable, sempre que replantem tants arbres com tallem i que tallem al ritme del creixement de la zona a explotar.
Inconvenients: No és una energia neta quan el seu ús es planteja per a la producció d’energia elèctrica, perquè és molt poc eficient i cal transportar moltes tones de biomassa fins la planta industrial amb uns costos elevats de transport. A part de l’emissió de moltes tones de CO2 i altres gasos efecte hivernacle sobre l’atmosfera i problemes de salut relacionats amb les partícules emeses per el procés de combustió. S’ha de tenir en compte si tallem més arbres que els que creixeran en un període determinat de temps acabarem per desforestar, com ja esta passant amb moltes zones del planeta i provocant danys ambientals greus i a vegades irreversibles.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
La biomassa dels boscos gironins no és suficient per abastar les plantes previstes
La biomassa dels boscos gironins no és suficient per abastar les plantes previstes
Un estudi aconsella potenciar les calderes domèstiques i d'equipaments com a font energètica alternativa
o hi ha prou biomassa per abastar tots els projectes que han aparegut els últims anys per construir plantes d'aprofitament de restes vegetals per generar energia. Aquesta és una de les conclusions d'un estudi sobre la biomassa dels boscos gironins, encarregat pel CILMA. Segons el text, els boscos gironins generen unes 165.000 tones de biomassa aprofitable cada any, una quantitat molt allunyada de les 316.000 tones que es necessitarien si es posessin en marxa tots els projectes. L'estudi aconsella potenciar les calderes de biomassa domèstiques i equipaments municipals, i promoure el consum prop d'on s'ha d'anar a buscar.
Fa més d'un any la llevantada va arrasar centenars d'hectàrees del Ripollès i la Garrotxa. Ara ha estat la nevada el que ha fet el mateix, en zones més properes a la costa. Molta de la fusta caiguda es va embarcar cap a Itàlia, on la compraven plantes de biomassa per generar-ne energia, ja que a Catalunya encara no hi ha cap instal·lació d'aquesta mena. Aquesta serà una de les solucions on col·locar la fusta, però la crema està sent la resposta generalitzada per eliminar tots els desperfectes naturals ocasionats per la nevada.
Tot plegat demostra que si prosperés algun dels projectes de planta de biomassa, tindria material suficient per funcionar. De fet, l'estudi qualifica de «sorprenent» que a hores d'ara no hi hagi cap consumidor de biomassa per a usos energètics, vist el potencial dels boscos gironins, i veu «preocupant» que cap empresa hagi substituït la indústria paperera en l'ús d'aquest recurs. Però també alerta que ara mateix hi ha massa projectes sobre la taula i que amb la biomassa que es genera en un any normal no es podrien alimentar tots. De fet, amb una planta gran i unes poques de petites seria suficient per a tota la demarcació. L'estudi quantifica la biomassa disponible segons la procedència: de les 165.000 tones anuals, una mitjana de 127.000 vindrien del bosc; 9.500 provinents d'incendis forestals, i una estimació de 28.000 de residus de la indústria. La resta seria provinent de perímetres d'urbanitzacions, neteja de línies elèctriques, etc.
Calderes domèstiques
Entre les diverses possibilitats que ofereix la biomassa per a la generació d'energia s'ha estabilitzat un dels usos tradicionals, com ara el consum particular de llenya a llars i estufes, i després d'uns anys de descens. El que ha augmentat són les calderes, tant privades com d'equipaments públics, si bé no al ritme que seria ideal a causa de les fortes inversions inicials que s'han de fer, i també les despeses de gestió. En tot cas, considera que s'haurien de potenciar aquestes calderes de petita potència, d'entre 100 i 300 kW de mitjana, ja que són una eina eficient per lluitar contra el canvi climàtic i redueixen la dependència energètica exterior. Un dels seus grans punts a favor, però, és que ofereixen una sortida local a la biomassa del municipi. Finalment, una altra de les possibilitats recomanables que assenyala l'estudi són les xarxes de calor, que subministren calor a un conjunt d'edificis a través d'una xarxa pròpia. Aquesta possibilitat s'està estenent en noves urbanitzacions, però es reclama que també s'implanti en nuclis edificats.
LES DADES
ALT EMPORDÀ
Biomassa forestal aprofitable: 17.780 tones per any
Hectàrees de bosc: 48.727
BAIX EMPORDÀ
Biomassa forestal aprofitable: 9.000 tones per any
Hectàrees de bosc: 30.456
GARROTXA
Biomassa forestal aprofitable: 23.000 tones per any
Hectàrees de bosc: 55.465
GIRONÈS
Biomassa forestal aprofitable: 10.000 tones per any
Hectàrees de bosc: 32.780
PLA DE L'ESTANY
Biomassa forestal aprofitable: 5.580 tones per any
Hectàrees de bosc: 12.466
RIPOLLÈS
Biomassa forestal aprofitable: 23.000 tones per any
Hectàrees de bosc: 54.476
LA SELVA
Biomassa forestal aprofitable: 30.000 tones per any
Hectàrees: 74.898
CERDANYA
Biomassa forestal aprofitable: 9.000 tones per any
Hectàrees: 20.921
LA XIFRA
Projectes en marxa
Salvació forestal
La biomassa és el clau roent on ara mateix s'agafa bona part del sector silvícola gironí per sobreviure, gairebé com una de les úniques possibles sortides, als milers de tones de fusta que s'acumulen als boscos. La competència d'altres zones d'Europa, amb fusta de més qualitat i amb menors costos per explotar-la, així com la pèrdua de pes de la fusta com a material per exemple de la construcció són alguns dels factors que fa anys que estan fent baixar l'activitat silvícola. Tot plegat ha generat en un progressiu abandonament del bosc i del moviment econòmic que genera, i l'aprofitament energètic és l'ús més factible ara mateix, segons han reconegut les mateixes associacions de propietaris forestals.
dijous, 30 de setembre del 2010
La Plataforma a Ràdio Cassà
Ho podeu escoltar aquí:
diumenge, 26 de setembre del 2010
La contaminació de l'aire de les ciutats causa el triple de morts que els accidents de trànsit
Podeu llegir aquesta notícia publicada a La Vanguardia del dimarts 21 de setembre:
La contaminación del aire de las ciudades causa el triple de muertes que los accidentes de tráfico
divendres, 24 de setembre del 2010
El dèficit tarifari de l'energia es deu a les renovables
Sembla ser que les energies regulades, és a dir, les renovables surten molt cares i entre tots hem de pagar el dèficit que generen.
I a continuació, un fragment de la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio del mateix dijous 23 de setembre de 2010, amb Ferran Espada, Àlex Salmon, Milagros Pérez Oliva i Enric Hernández on tracten del tema de l'increment de les tarifes elèctriques.
dissabte, 18 de setembre del 2010
Un conte sobre la biomassa
Es troben Déu i Sant Francesc.
Déu li diu: escolta Sant Francesc, què ha passat amb els boscos de la Mediterrània, que us vaig deixar plens de diversitat i recursos? Només veig quadrats verds.
Sant Francesc li diu: Senyor omnipotent són els Nous Boscatans. No els hi agradaven els boscos variats no donaven calers des de que van trobar petroli, ja no valen per res.
Déu li diu a Sant Francesc: com potser, si fa 80 anys els hi donaven aliment, fusta i suro per les seves indústries, vivien dignament.
Sant Francesc li diu: si us plau Senyor omnipotent prengui seient, els Nous Boscatans han decidit tornar a fer diners a base de la biomassa.
Déu li pregunta a Sant Francesc: Què?! BIOMASSA?
Si Senyor- diu Sant Francesc. És un nou producte considerat renovable perquè es pot plantar com a conreu forestal, perè no és energia neta perquè quan es crema produeix gasos d'efecte hivernacle que incrementen el canvi climàtic i emeten partícules dolentes que respiraran.
- Sant Francesc, com es fa la biomassa?
- Senyor omnipotent no s'enfadi però es tallen arbres, es trituren, s'assequen i es cremen per fer.....
- Prou, Sant Francesc! No vull saber-ne res més! Aquests nous boscatans s'han begut l'enteniment! Si perden més biodiversitat estaran ben fotuts! Bé, Sant Pau a la porta del cel, ja sabrà què fer amb ells....
dimarts, 14 de setembre del 2010
La Toscana catalana està en perill
Benvolgut Antoni Puigvert,
Fa uns mesos vaig llegir a La Vanguardia un article de vostè en el que descrivia apassionadament les excel·lències del pla de la Selva; recordo vagament que en ressaltava l'equilibrada alternança de boscos i conreus de suaus pendents ondulades, encerclada a l'horitzó pel massís de les Gavarres, l'Ardenya, el Montseny, el Canigó i els Pirineus. I que tot plegat configura un paisatge harmoniós i gratificant per als sentits i un entorn acollidor per a viure-hi allunyat de les aglomeracions de la costa; a més, per exalçar-la, afegia que per a vostè era la Toscana de Catalunya.
Personalment, he pogut constatar que aquesta opinió és compartida per totes les persones que coneixem i gaudim d'aquesta contrada.
Doncs bé, precisament en aquest territori meravellós, concretament en el terme municipal de Cassà de la Selva, s’està a punt d’aprovar la instal·lació de la primera planta incineradora de biomassa a Catalunya, una mena de central tèrmica per produir energia.
Sembla ser que tot projecte que voleia l’estàndard de protegir el medi ambient té una mena de llicència sagrada per a tot i per part de tothom, fins al punt de permetre la ubicació de l'esmentada incineradora en el límit d’un Espai que és considerat d’Interés Natural i protegit sota l’epígraf o categoria de EIN de les Gavarres.
No és necessari ser un gran entès per adonar-se’n que, en aquesta ubicació, el potencial beneficiós per al medi ambient que abanderen els promotors de l’esmentat projecte, no pot compensar el potencial destructiu de la propia instal·lació: pols, sorolls, fums i partícules, contaminació tèrmica, pudors, emissions gasoses… que a l’hivern restaran captivades hores i dies dins les boires que sovintegen en aquesta terra baixa pel fenòmen anomenat “inversió tèrmica”.
Pensem que els filtres i equips correctors de la incineradora, sempre i quan funcionin correctament, la qual cosa ningú ho pot garantir que sigui així les 24 hores al dia durant els 330 dies a l’any, podrà pal·liar part de la contaminació però no eliminar-la.
A més, a l’article publicat el passat 6 d’Agost, apartat Medi Ambient del suplement Girona de La Vanguardia, es fa saber que la instal·lació també proporcionarà 14 llocs de treball; però s’han oblidat de comunicar quants en destruirà, doncs es pot preveure que els hotels i cases rurals familiars de l’entorn no podran seguir treballant i hauran de tancar portes.
Doncs, qui anirà a passar les vacances prop d’una xemeneia de 24 metres d’alçada, sentint el brunzit constant dels motors i respirant l’aire ple de partícules en suspensió de vés a saber quins materials? D’entrada diuen que només serà per incinerar fusta del bosc, però qui pot garantir que realment serà així? Qui es posarà a controlar el tipus de material que portarà cada camió que entrarà a la planta incineradora?
Els de l’Ajuntament de Cassà treuen importància a aquest fet dient que ja se sap, que sempre hi haurà algú perjudicat; però en aquest cas, a més de la degradació del medi, els canvis en el microclima local, l’impacte ambiental, els problemes de salut a la població de Cassà i Llagostera, els perjudicis dels negocis familiars i rurals…, en el límit de l'EIN de les Gavarres, els perjudicats serem tots!
Volem apuntar també que en aquests primers dies reivindicatius hem constatat el desconeixement de les excel·lències d’aquest territori per part de les persones responsables del projecte i per tant una certa indiferència o menyspreu d’aquest entorn com si fos un territori de segona categoria en el que hi cap tot el que no hi cap a l’Alt o Baix Empordà.
Es desconeix o no es té present que a las Gavarres hi ha un EIN i si se’n té coneixement de la seva existència no hi és la curiositat per comprovar i gaudir personalment de les raons que la justifiquen, i, per tant, ni es planteja l’oportunitat d’avaluar els aspectes negatius de la instal·lació, com si en aquest territori no hi fes falta; és a dir, hem constatat certa insensibilitat per aquells indrets que no tenen l’etiqueta de la moda proporcionada pel renom dels estadants i publicitada pels interessos de les immobiliàries.
Així és que el motiu d’aquesta carta és demanar-li, si ho creu oportú, la seva col·laboració per recordar o donar a conèixer les excel·lències d’aquest entorn i donar ressò de la desencertada ubicació d’aquest projecte en els mitjans de comunicacions.
Tampoc estaria de més recordar que els elements contaminants que circulen per l’aire no distingeixen els límits de la zona protegida de la que no ho és; la qual cosa anihila el sentit de l’exhaustiva, rigorosa i profusa legislació vigent per preservar el medi ambient en el propi EIN i en aquesta zona i en certa manera ridiculitza els esforços que l’Administració està fent envers aquest objetiu.
En benefici dels estadants i de l’interès general del territori, cal intentar aturar una atzagaiada evitable. I sobretot, cal evitar que aquest començ de denominar aquesta zona com la Toscana de Catalunya, s’esvaeixi i sigui substituida per “la zona on hi ha la incineradora”.
Es pot trobar més informació en el blog: http://antiincineradoracassa.blogspot.com/
Agraeixo la seva atenció i quedo a la seva disposició per a qualsevol suggerència o proposta que pugui fer-nos al respecte.
Salutacions
dijous, 9 de setembre del 2010
La Plataforma presenta noves al·legacions sobre la planta incineradora de biomassa
Podeu trobar el text de les al·legacions aquí.
diumenge, 5 de setembre del 2010
dimarts, 24 d’agost del 2010
Comentari sobre un article publicat a El Punt
Sobre aquest article publicat a el diari El Punt ahir dilluns 23 d'agost, ens han fet arribar aquest comentari:
Desplegament a les comarques gironines en pocs anys
No m’agrada el títol, perquè sembla que tingui to autoritari, tampoc no entenc que en una mateixa notícia s’inclogui el triatge de les deixalles i la producció d’energia per biomassa. Potser volen dir-nos que faran més infraestructures, que pel reciclatge i l’energia renovable (no neta), si que tenen calers. Mentrestant, pel que fa a les energies renovables netes, com la solar, es retallen els preus de compra de l'electricitat als productors.
Potser volen fer ressò de les plataformes que no estan d’acord amb projectes on la participació ciutadana es gairebé exclosa, en molts casos oblidada o mal interpretada.
Potser uns ciutadans són de primera amb tots els serveis i que volen les seves conseqüències (deixalles, fums i augment del tràfic) lluny de casa. Tanmateix altres ciutadans de segona han de tenir a prop les deixalles, fums i augment de tràfic.
Ara tant el ciutadans de primera com de segona tenen un problema comú: la concentració en augment de CO2 a l’atmosfera. Actualment 390,07 ppm actualitzat a mes de juliol. Per reduir-la cal disminuir el consum superflu, com ara són els embolcalls de totes menes (triatge de deixalles), reduir la desforestació i no incinerar arbres (biomassa). Enrecordeu-vos de les famoses 3R: reciclar, reutilitzar i reduir. Però com estan les coses cal afegir seriosament el REFUSAR.
Refusar la bossa de plàstic, però també refusar els desplegaments poc clars.divendres, 20 d’agost del 2010
La biomassa dels boscos gironins no és suficient per abastir les plantes de biomassa previstes
Una de les conclusions de l'estudi sobre la biomassa dels boscos gironins encarregat pel CILMA conclou que no hi ha prou biomassa per abastir tots els projectes que han aparegut en els últims anys per construir plantes d'aprofitament de biomassa forestal per generar energia. Segons aquest estudi, els boscos gironins generen unes 165.000 tones de biomassa aprofitables cada any, una quantitat molt inferior a les 316.000 tones que es necessiten per abastir totes les plantes de biomassa projectades. L'estudi aconsella potenciar les calderes de biomassa domèstiques i d'equipaments municipals.
dijous, 19 d’agost del 2010
El projecte de la incineradora de biomassa a exposició pública
dijous, 29 de juliol del 2010
La Plataforma a Cassà Digital i a AraGirona.cat
I també, el passat dissabte 24 va sorgir la següent notícia a AraGirona.cat:
http://www.aragirona.cat/noticia/21387/neix-una-plataforma-contra-la-construccio-duna-incineradora-de-biomassa-a-cassa-de-la-selv
dimecres, 28 de juliol del 2010
Sabeu què significa el número 350?
Cal saber que la concentració de CO2 a l’atmosfera es quantifica en parts per milió (ppm). Doncs 350 ppm és el número més important perquè reconeguts científics com James Hansen de la NASA diuen que és el límit en el qual ens hem de mantenir per evitar que el planeta Terra pateixi canvis irreversibles.
I ara la pregunta del milió: sabeu quina és la concentració actual? Doncs bé, alguns heu encertat 392,04 ppm. Per tant, cal reduir 42,04 ppm urgentment. Com podem fer-ho? Canviant i fent petits gestos, que molta gent ja fa. Per exemple: reusar, estalviar energia i signar el manifest de la Plataforma. Encara que per molts us sembli la ‘Cultura del NO al meu pati’. Cal informar-se àmpliament, fer-se preguntes i prendre decisions personals.
Com a veïna de Llagostera m’he informat sobre la generació d’energia elèctrica mitjançant la combustió d’estella forestal o biomassa. També vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la reunió informativa a la Sala de Plens de Llagostera esperant respostes dels tècnics a algunes de les meves preguntes i no vaig obtenir cap dada sobre les pp m de CO2 que aquesta planta emetrà a l’atmosfera. Només que aquesta xifra és neutra, i la meva decisió ha sigut signar el manifest. I si encara us interessa el tema us explicaré el perquè.
Un dels avantatges que els tècnics i promotors del projecte ens diuen és que contribueix a millorar el canvi climàtic, perquè les emissions de CO2 són neutres, ja que només pensen cremar estella forestal. Es basen en el famós cicle de carboni i en algunes de les seves interpretacions que no ens podem permetre. Així, ens diuen que el CO2 que els boscos han utilitzat per créixer a través del procés de la fotosíntesi, un cop els tallem, triturem en forma d’estella forestal i cremem, el CO2 torna a l’atmosfera; per tant són neutres, perquè tant que entra, tant que surt. Però jo que sóc tossuda i transparent com una dona d’aigua, us diré que això és només parcialment veritat i que hi ha altra veritat. I és la següent: si no cremem aquesta biomassa i deixem que es converteixi naturalment en matèria orgànica, el CO2 continuarà a terra atrapat i no emetrem més ppm de CO2 i per tant estarem ajudant a reduir la concentració a 350 ppm, número que volem aconseguir per no arriscar massa. Ja no parlem del CO2 extra que produiran les diverses màquines en la neteja de sotabosc i tala d’arbres, el transport d’aquestes matèries primes a la planta i la trituració per convertir-ho en estella forestal.
L’altre avantatge és reduir el risc d’incendis forestals a Les Gavarres i altres boscos de la zona. D’aquesta manera donar sortida i valor forestal als productes que han perdut tot l' interès econòmic en els darrers 50 anys. Sempre he sentit a dir, que per apagar els incendis cal fer-ho a l'hivern, a base de constància i amb un pla determinat, el qual no existeix a l’actualitat.
Potser, el gran propietari en tregui algun benefici, subvenció o ajuda, però la majoria de petits i mitjans propietaris ja estan acostumats que per netejar bosc, o bé ho fan ells per amor a l’art, o bé l’empresa que retira els arbres no paga res per la fusta a canvi de la feina. Hi ha millors sistemes de gestió forestal com són l’aclarida parcial i el valor afegit de la ramaderia que es menja el sotabosc i controla la càrrega forestal. Ara que les escoles de pastors estan de moda potser cal donar feina a qui estigui interessat en el tema i subvencionar futur, i no passat. El Protocol de Kyoto ja ens emplaçava el 1997 a reduir i deixar d’emetre emissions degudes a la crema de boscos i l’incineració en totes les seves facetes, era el segle passat. Encara que no ho sembli, ja s’ha passat una dècada del segle XXI. I cal prendre decisions, el Planeta Terra no ens espera, ell continuarà girant al voltant del sol.
Nota: si esteu interessats en més informació sobre el CO2, aquí teniu dos enllaços interessants:
www.350.org
www.co2now.org
dimarts, 27 de juliol del 2010
Quina serà la zona immediatament afectada?
En el següent mapa podeu veure un radi de 4 Km quines zones inclou:
La Plataforma a Ràdio Cassà
Ho podeu escoltar aquí:
divendres, 23 de juliol del 2010
A on s'ubicarà la Planta incineradora de biomassa?
Així com també imatges de l'Institut Geogràfic de Catalunya de la zona (són de fa un temps).
dijous, 15 de juliol del 2010
L'Ajuntament de Cassà de la Selva retira les pancartes de la Plataforma
I aquí la brigada de l'Ajuntament just després d'haver retirat la pancarta que veieu a dalt:
dilluns, 12 de juliol del 2010
Les pancartes de la Plataforma no duren ni 8 hores
Podeu veure'n les fotos següents:
Però sembla que no interessa que els veïns se n'assabentin perquè no van ni durar 8 hores penjades. Què estan amagant? De què tenen tanta por?
dissabte, 10 de juliol del 2010
La incineració de biomassa no apaga focs
Parla de la gestió forestal, de la gestió de residus agrícoles i de la prevenció d'incendis.
Una de les conclusions és:
"La incineració de biomassa, ja sigui feta pel pagès o bé per les VALORITZADORES d'energia, hauria de ser una alternativa "in extremis", havent-hi d'altres més sostenibles i més rendibles ecològicament parlant, com són el compostatge i l'adobat verd."
dilluns, 5 de juliol del 2010
Resum de la reunió convocada per l'Alcalde de Cassà de la Selva als veïns de la urbanització Mas Cubell
El Sr. Sors va explicar que aquesta planta seria una incineradora de "només biomassa forestal i poda urbana" i va negar-ne cap altra aplicació. (Malgrat que ell mateix va signar la declaració de la documentació confidencial per al Projecte bàsic per una instal·lació de valorització de residus orgànics. - Vegeu aquest fitxer). A més a més, serviria per netejar els boscos del massís de les Gavarres, tant bruts i malmesos després de les nevades d'enguany i també per reduir l'elevat risc d'incendis.
Aquesta instal·lació, tal com esmenta el projecte, tindrà una superfície de 45000 m2 (incloent la instal·lació, el parc de biomassa, els vials i infraestructures) i es preveu que incineri 57750 tones de biomassa a l'any produint una potència elèctrica de 7 MW i una de tèrmica, de 30 MW. També es preveu que la planta proporcioni 15 llocs de treball fixos i entre 80 i 90 d'indirectes. Tot i així, no va tenir en consideració els possibles llocs de treball que es perdran degut a l'impacte d'aquesta instal·lació en activitats com cases rurals, restaurants, hotels, pagesia i ramaderia, ni la pèrdua de valor de les propietats dels habitants de les poblacions veïnes (Cassà de la Selva, Llagostera, Caldes de Malavella, Santa Cristina d'Aro, etc.).
També se li va preguntar les dimensions dels edificis i la xemeneia ja que és una dada important de cara als veïns afectats i que ell no mencionava. La resposta va ser que no les recordava, però una veïna que havia llegit el projecte li va recordar que eren 4 edificis de 26 metres d'alçada (equivalent a un bloc de pisos de 8 plantes) i una xemeneia de 16 metres d'alçada i 1.7 de diàmetre.
El Sr. Sors també va ensenyar la configuració general de la planta basada en un cicle de Rankine de turbina de vapor amb una eficiència d'entre el 15 i 25 % (molt baix) i refrigeració amb aerocondensadors.
Una altra dada important que va mencionar és que aquesta planta pretén abastir-se de les àrees del massís de les Gavarres, l'Ardenya, Guilleries i Montseny. Segons el projecte de la planta incineradora de La Garriga també preveu abastir-se del Montseny. Aleshores, quantes plantes incineradores de biomassa ha d'abastir el Montseny?
Tampoc es va fer esment de les distàncies amb les àrees residencials més properes ni tampoc van esmentar les quantitats de vapor d'aigua ni gasos contaminants que sorgiran de la xemeneia, ni els possibles problemes de salut derivats d'aquests (al·lèrgies, problemes respiratoris, afeccions cardiovasculars, problemes en la resistència del sistema immunològic, en la reproducció i desenvolupament, càncer, etc). Tampoc va esmentar quins serien els mètodes emprats per reduir la contaminació ambiental i en ser preguntat al respecte, no va donar cap resposta.
A més a més, el Sr. Sors es va contradir primer dient que la planta produirà 7 MW elèctrics que no serveixen per abastir ni tan sols el poble de Cassà (que en consumeix 35 MW), però segons ell "contribuirà en un percentatge important en reduir les deficiències elèctriques que pateix la Costa Brava".
Els veïns per la seva banda van demanar a l'Ajuntament que s'informi a tota la població tant de Cassà de la Selva com Llagostera i no només als veïns de la urbanització Mas Cubell.
dijous, 3 de juny del 2010
MANIFEST CONTRA LA PLANTA INCINERADORA DE BIOMASSA DE CASSÀ DE LA SELVA
Es tracta d’una ampliació encoberta del polígon industrial de 4,5 Ha, (45.000 m2, uns 6 camps de futbol) a l’empara de l’article 47 d) de la Llei d’Urbanisme que permet ubicar instal·lacions de producció d’energia a partir de fonts renovables en sòl no urbanitzable. La parcel·la de bosc sobre la que es vol fer la segregació té 23 Ha i prové del Mas Adrià de Cassà de la Selva.
La intenció és ubicar-hi una gran Incineradora de biomassa d’una potència elèctrica de 7MW i una potència tèrmica de 30 MW, (1 MW = 1.000 KW). Es tracta d’una gran Central Tèrmica amb equips i edificis de 26 metres d’alçada (equival a 8 pisos) per incinerar, d’entrada, unes 60.000 tones de biomassa a l’any. La planta incineradora treballa 24 hores al dia, 330 dies l’any, i només fa les parades tècniques imprescindibles.
Una planta de biomassa és una central tèrmica o un incinerador, on mitjançant la combustió de matèria de la denominada “renovable” es produeix electricitat, vapor i/o aigua calenta. És una planta o instal·lació de fort impacte ambiental amb edificis importants i en ella es treballa amb instal·lacions i elements a pressió. També hi ha grans naus o magatzems per protegir de la intempèrie la matèria prima. El conjunt de la maquinària de la sala dels alternadors, els bufadors, la caldera, les bombes de recirculació, la tremuja on s’aboca la matèria prima, els molins de trituració, les torres de refrigeració pel vapor, els aerocondensadors i tants altres elements de la instal·lació provoquen molta pols, núvols de vapor d’aigua i un soroll brutal. Les emissions de la xemeneia necessària per evacuar els fums de la combustió de milers de tones de biomassa provoquen PROBLEMES AMBIENTALS I DE SALUT considerables: principalment per emissió de partícules, CO2, contaminació tèrmica i gasos contaminants. També s’han de tractar, emmagatzemar i eliminar les cendres que genera la incineradora.
Aquestes incineradores tenen un rendiment pròxim al 25%, és a dir, no són eficients, el 75% de l’energia generada és calor. La tecnologia que utilitzen aquestes centrals tèrmiques està molt poc provada, (de moment no existeix cap incineradora d’aquestes característiques i potència a Catalunya). La biomassa forestal és un “combustible” tan heterogeni que altera el funcionament de la caldera, dels sistemes ambientals i dels filtres. La incineradora genera una quantitat de calor i d’emissions tan gran que pot canviar el microclima local; les seves emissions contribueixen a generar pluja àcida i poden provocar problemes respiratoris, al·lèrgies, afeccions cardiovasculars i fins i tot càncer.
En general, les incineradores de biomassa funcionen amb una barreja de:
- 70 % de biomassa forestal: PCI 2.400 Kcal/kg i 40 % d’humitat i
- 30 % de residus biomasses: PCI 4.000 Kcal/kg i 20 % d’humitat
- a vegades amb aportació de gas natural (segons el preu) per arrancar i/o per millorar la combustió (la legislació permet fins a un 10 % d’aportació de gas sense que els comptabilitzin les emissions de CO2 en utilitzar combustibles dels denominats renovables).
De sortida, preveuen incinerar unes 60.000 tn. de biomassa a l’any, però que podrien ser moltes més, i treballar 8.000 hores a l’any cosa que significa :
- 60.000 tn. any / 8.000 hores útils/any = 7,50 tones / hora.
- 7,50 tn/hora x 24 hores = 180 tones/dia
Vol dir transportar i incinerar, de sortida, unes 180 tones diàries de biomassa.
Sabeu la contaminació que això genera ?, Les tones i tones de CO2 , les emissions d’òxids de nitrogen, de derivats de sofre, de monòxid de carboni, de partícules i de calor que s’emet a l’atmosfera?.
Una estufa consumeix de 2,5 a 3 kg. de llenya/hora. Vol dir que estem parlant de l’equivalent a unes 3.000 estufes funcionant sempre. Això és un incendi forestal permanent a la plana agrícola - ramadera, entre els nuclis urbans de Cassà i Llagostera, 24 hores al dia, 365 dies a l’any.
A la pràctica la planta de biomassa es converteix es un incinerador, el pretès bosc i sotabosc de les Gavarres és de difícil accés, de mal tallar, aplegar i transportar fins la planta, té molt de suro, poca densitat, es verd i cal tenir-lo temps a la intempèrie perquè s’assequi, se li ha de treure la humitat perquè sinó només genera fum. Al final resulta que a la pràctica s’utilitza qualsevol biomassa menys la prevista, com és el cas de totes les centrals tèrmiques, incineradors o plantes de biomassa conegudes que podem documentar, amb el consegüent problema d’emissions no controlades que comporta.
Considerem que ÉS UN GREU ERROR POLÍTIC I ESTRATÈGIC UBICAR UNA PLANTA INCINERADORA DE BIOMASSA ENTRE CASSÀ I LLAGOSTERA ja que comporta problemes medi ambientals i de salut, degrada el medi, devalua les propietats de l’entorn i malmet la qualitat de vida d’ambdues poblacions.
Sembla que en tenen programades 4 per a Catalunya, i alguns interessats la pretenen ubicar en els seus terrenys amb alguns suports: polítics, d’algun medi de comunicació interessat i especialment de l’equip de govern de l’Ajuntament de Cassà de la Selva.
Si aquest projecte tira endavant, el tret més característic de Cassà serà : CASSÀ, EL POBLE ON HI HA LA INCINERADORA. Qualsevol actuació, qualsevol futur, a Cassà o a Llagostera, tindrà la referència de la incineradora.
En els discursos polítics s’aposta per “crear energia neta i renovable prop dels llocs de consum”. Això, com a filosofia, és assumible, però la electricitat és un fluid de bon transportar, que no es pot emmagatzemar, i que s’ha de generar, distribuir i consumir en xarxa de manera eficient i amb la menor contaminació possible. “Neta i renovable” implica que no sigui d’origen fòssil i que no deixi residus. Tanmateix el CO2 és diòxid de carboni, sigui d’origen renovable o no, i el mateix passa amb les partícules, òxids de nitrogen, derivats de sofre, monòxid de carboni, i altres gasos contaminants. S’argumenta que el CO2 procedent de fonts renovables no augmenta la concentració de CO2 a l’atmosfera. Això és cert a nivell de còmput planetari, però no ho és tant a nivell local, ja que les emissions de la Incineradora, en un lloc mal ventilat amb poblacions pròximes, s’afegeixen a les procedents de les activitats industrials, de transport, calefacció dels edificis, etc.
Respecte al canvi climàtic, els científics han arribat a la conclusió que no s’ha d’incinerar, (mínim calor i CO2 possibles). Es tanquen les centrals tèrmiques de carbó perquè es creu que és tracta d’una tecnologia obsoleta, contaminant; el que no s’ha de fer és utilitzar un combustible amb un rendiment inferior: poder calorífic més baix, menys eficient i molt i molt problemàtic per heterogeni. S’argumenta l’origen renovable de la biomassa forestal però passa com amb els biocombustibles: la seva obtenció, trituració i transport no és energèticament eficient i porten molts efectes no desitjats.
Incinerar biomassa per fer electricitat és qüestionable sota molts punts de vista però l’argument és vàlid per utilitzar l’article 47 d) de la Llei d’Urbanisme per incorporar terrenys forestals al polígon industrial i pel negoci d’incinerar residus, forestals o no.
Aquesta operació del projecte de la planta incineradora de biomassa amaga:
a) negoci urbanístic dels propietaris dels terrenys (vendre bosc a preu de parcel·la industrial sense passar pel POUM, ni fer cessions, ni urbanitzar),
b) negoci de subvencions a grans propietaris i gestors forestals per netejar i incinerar biomassa forestal i/o per eliminar fusta alterada per plagues o procedent de boscos cremats,
c) negoci de gestió de residus: forestals o no,
d) negoci de subvencions per generar energia a partir de fonts renovables, (les emissions de CO2 procedents de combustibles renovables no es comptabilitzen),
e) negoci en la construcció de la planta tot i no ser rentable ni eficient sota cap punt de vista,
f) negoci per l’Ajuntament de Cassà : (taxes, permisos, llicències, plusvàlues, etc.)
La planta incineradora de biomassa generarà GREUS PROBLEMES MEDI AMBIENTALS I DE SALUT ja que: pols, sorolls, fums i partícules, contaminació tèrmica, pudors, emissions gasoses contaminants, s’agreugen en aquesta zona baixa, de boires, propicia al fenomen anomenat “inversió tèrmica” i que malgrat la xemeneia i els equips correctors portarà la contaminació a l’entorn.
I és per tot el que s’ha exposat que
D E M A N E M a l’Ajuntament de Cassà de la Selva :
QUE NO AUTORITZI LA INSTAL·LACIÓ DE LA PLANTA INCINERADORA DE BIOMASSA atès que ubicar-la en aquesta parcel·la de bosc és un despropòsit des de molts punts de vista:
1. Pels GREUS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS I DE SALUT que genera i que s’agreugen en aquesta zona baixa, de boires, propicia al fenomen anomenat “inversió tèrmica”, i que malgrat xemeneies i equips correctors portarà la contaminació a l’entorn.
2. Perquè la població de Cassà i de Llagostera, la pagesia i ramaders dedicats a produir llet, les propietats i cases de l’entorn, les indústries del polígon, els camps de cereals i farratge, les pastures i el bosc resultaran greument perjudicats per aquesta alteració que es proposa i per la contaminació que es generarà.
3. Perquè des del punt de vista de la lluita contra incendis és una temeritat ubicar una incineradora en el bosc del pre - Espai d’Interès Natural de les Gavarres.
4. Perquè es planteja per resoldre un problema i en genera molts més com ara la logística pel trànsit de camions de residus forestals per transportar l’enorme volum de 180 tones diàries de biomassa circulant per camins i carreteres ja força col·lapsades.
5. Atès que “biomassa” és un terme genèric, i que resulta molt difícil acotar, controlar i fiscalitzar projectes i actuacions mediambientals de grans companyies.
6. Perquè la incineradora de biomassa genera expectatives urbanístiques fóra del POUM i permet ubicar noves instal·lacions de gestió de residus a la resta de la parcel·la de bosc.
7. Perquè qualsevol actuació futura a Cassà o a Llagostera resultarà afectada per la incineradora de biomassa.
És el que esperem aconseguir,
Cassà de la Selva, a 3 de juny de 2010.
dimecres, 2 de juny del 2010
QUÈ ÉS ENERFUST XXI S.L.?
RELACIÓ DE WEBS INTERESSANTS
(Web de la GENCAT hi ha una calculadora del consum particular del CO2)
(Novetat-------calculadora d’emissions de CO2)
Val la pena perdre dos minuts i veure el que consumim, fixeu-vos que si agafeu l’avió el consum es dispara d’una manera brutal.
www.valldelges.net
(Els amics d’Osona, també van començar amb una planta de biomassa de neteges forestals i poda)
http://antiincineradoradelcongost.blogspot.com/
(Els amics del Congost, també s'oposen a una planta de biomassa forestal a La Garriga)
http://www.fundacioabertis.org/cat/index.php
(Informe exhaustiu del tema de la biomassa)
Les següents són webs de grups ecologistes:
http://cepa.cat/
http://cepa.pangea.org/
http://www.gepec.org/
http://www.ecologistasenaccion.org/
http://www.ipcena.org/
http://www.greenpeace.es/
http://www.ccoo.cat/mediambient/
http://www.ecologistes.cat/energia/docs_posicionament/criteris_us_biomassa_combustible.pdf
http://www.no-burn.org/
QUI CONTAMINA A ESPANYA?
16.000 personas mueren al año en España por efecto de la contaminación atmósferica, y las zonas más industrializadas son también líderes en casos de cáncer. La contaminación no se ve pero está ahí, y pone en grave riesgo nuestra salud.. Son datos del último informe que ha presentado Greenpeace, "La contaminación en España", donde se analiza la problemática actual asociada a tres grandes sectores: la industria, la gestión de residuos y los hidracarburos. En este informe Greenpeace presenta claramente a los agentes implicados, las causas, los casos, el problema y las soluciones para acabar con la contaminación. 2.159 industrias en España vierten más de 1.200.000 toneladas de sustancias peligrosas y contaminantes al agua cada año.
Para solucionar el problema de la contaminación de los residuos sólidos urbanos, Greenpeace propone el modelo de "residuo cero".
Los vertederos, las incineradoras y las cementeras son las principales fuentes de contaminación causada por la gestión de los residuos urbanos. Desde el año 1996 hasta los últimos datos del 2005, el crecimiento total de los residuos urbanos en España ha sido del 46%, y según datos del Ministerio de Medio Ambiente, el 74,3% de los residuos urbanos acaban en incineradoras o enterrados en vertederos. La generación de residuos municipales no deja de crecer a pesar de los riesgos de saturación y contaminación. Los residuos urbanos son una mezcla heterogénea de materiales que pueden contener decenas de miles de sustancias químicas diferentes. Depositarlas en vertederos puede provocar que estas sustancias se liberen al medio ambiente, con el peligro que conlleva para la salud. La incineración de los residuos no soluciona el problema, ya que en el proceso de combustión se producen sustancias más peligrosas todavía; como por ejemplo las dioxinas. Las cementeras se están incorporando masivamente al negocio de la gestión de residuos y los utiliza como "combustibles alternativos". Este proceso genera altos niveles de contaminación tanto en el entorno como en el producto final, el cemento. Para solucionar el problema de la contaminación, provocada por la mala gestión de los residuos sólidos urbanos, Greenpeace propone el modelo de "residuo cero", que ya se está implantando en otros países. Este modelo se basa en aprovechar todos los residuos como materia prima para desacelerar el agotamiento de los recursos naturales. Para lograr este objetivo es prioritario que cambie la composición de las basuras y evitar la utilización de materias primas que se conviertan en desechos no reutilizables o reciclables. El residuo cero implica obligar a los fabricantes a responder de sus productos y envases durante todo su ciclo de vida, incluyendo su correcta gestión. De este modo, los nuevos planes tienen que tener como objetivo llegar a un sistema de residuo cero adoptando medidas de prevención, reutilización y reciclaje, y abandonando la incineración de los mismos.
El listado de las empresas más contaminantes se puede consultar en el informe de Greenpeace Contaminación en España disponible en www.greenpeace.es